L’antic graner de Cal Rellotger ja fa anys que fou adaptat com a casa de Turisme Rural. Es en el nucli de l’antiga masia. Tot i essent al costat de la casa dels amos, com que es troba en un nivell superior, es manté la intimitat i independència de tots. Cal Rellotger esta envoltada de camps i boscos de la mateixa propietat, es continua conreant les terres i cuidant alguns animals, tot i que les activitats pròpies de pagès han deixat d’ésser les principals activitats de la família.
El nom de la casa, Cal Rellotger, li ve donat per l’ofici d’un antic propietari que hi visqué el 1811.
La casa ha sigut de diferents propietaris, algun d’ells li ha volgut canviar el nom, fins hi tot hi ha una placa de pedra amb el nom de ” Masia Sant Salvador ” . Un altra dels propietaris de Cal Rellotger era de Galicia i a causa de la coneguda enyorança que senten els gallecs fora de la seva terra volgué posar-li el nom de “El Pazo”, es el nom que a aquelles terres en diuen de les cases de pagès, val a dir que tampoc ho aconseguí. A pagès, per mes que t’hi encaparris, és molt difícil aconseguir de canviar el nom d’una casa. A aquesta , tot i que en els seus inicis, tingué un altre nom, ja fa mes de 200 anys que ningú li ha pogut canviar.
A Cal Rellotger una història curiosa hi succeí quan el senyor de Galicia en fou el propietari. En un dia d’una forta tempesta, l’amo junt amb la seva família i un grup d’amics estaven de celebració. Com en tota bona celebració, no hi podia pas mancar el xampany. L’amfitrió i amo de Cal Rellotger estava amb l’ampolla a la mà a punt de destapar-la, de sobta i amb gran espetec va entrar un llamp per la xemeneia, li féu esclatar l’ampolla a les mateixes mans i els vides anaren escampats per tot arreu. Fou curiós que ni l’amfitrió ni cap dels allà presents patiren cap mal, ni una esgarrinxada. Aquest Senyor, com a bon gallec que era, no creia pas en meigas, però tampoc en negava l’existència, així és que va encarregar a un ferrer la silueta d’una figura en forma de meiga, bruixa que en diem aquí, amb escombra inclosa. En el mànec de l’escombra hi posà el tarot de l’ampolla de xampany que el llamp li havia arrabassat de les mans. Això succeí pels anys 50 del segle passat.
La meiga encara continua al seu lloc, a la part mes alta de la torre de Cal Rellotger. En una ocasió que s’hagué de moure la bruixa, es va perdre el tarot de l’ampolla que hi havia al mànec de l’escombra.
L’any 2008, volent recordar vells i feliços temps d’infantesa, vingueren a passar uns dies a Cal Rellotger les filles d’aquell Senyor de Galicia acompanyades de familiars que amb elles gaudiren d’aquells feliços estius de Cal Rellotger. Els propietaris actuals tingueren una bona conversa amb elles i les obsequiaren amb cava. Ara la bruixa-meiga lluu en el mànec de l’escombra el tarot de l’ampolla de cava que es begueren els descendents de l’antic propietari de Cal Rellotger : ” EL SENYOR DE GALICIA ”
EU NON CREDO NAS MEIGAS, PERO HABERNAS HAINAS
